portugal encara més novetats abril '24

mondo lirondo

repertori: o bárbara tinoco - a madrugada que eu esperava · 2o24 1 rita vian - água · sensoreal 2o23 2 o marta - snoopy · casta brava, 2o24 3 ana lua caiano - o bicho anda por aí · vou ficar neste quadrado, 2o24 4 lavoisier i cantadeiras do campo do gerês - fui escrever b · polifonias singulars, 2o23 5 sara correia - esqueceste-te de nós · liberdade, 2o23 6 cristina branco - liberdade · mâe, 2o23 7 pedro joia - ícaro · mosaico, 2o24 8 aldina duarte - duas mãos · metade-metade, 2o24 9 teresinha landeiro - o pedido · para dançar e para chorar, 2o24 1o lina - in labirinto · fado camôes, 2o24 11 boanoite instrumental - quando chove em lisboa · 2o24 12 filipe sambado - serralha, serralhinha · três anos de escorpiâo em touro, 2o23 13 a cantadeira - senhora das flores · 2o24 14 retimbrar amb suspiro - do mesmo cordão · 2o24 ------------------------------------------------------- - bárbara tinoco - a madrugada que eu esperava · 2o24 feixisme mai més amb aquesta declaració de bárbara tinoco comencem la tercera entrega de novetats discogràfiques portugueses per celebrar el cinquanta aniversari de la revolució dels clavells bárbara cantava a madrugada que eu esperava, d'un poema de sophia de mello breyner andresen que diu així: . ...aquesta és la matinada que estava esperant el dia inicial, sencer i net on sortim de la nit i del silenci i lliures habitem la substància del temps... - rita vian - água · sensoreal 2o23 rita vian cantant i compositora de les rodalies de lisboa que nasqué a principi dels noranta ha col·laborat amb beautify junkyards, mike el nite, branko, joão maia ferreira el 2o22, el seu ep debut, caos'a va llançar el seu àlbum debut sensoreal a l'octubre de 2o23 sentiem el tema principal del musical “a madrugada que eu esperava”, que es representa ara a lisboa i en maig a porto, creat i protagonitzat per les cantants carolina deslandes (32 anys) i bárbara tinoco (lisboa, 1998), que recorda que “el dret a la llibertat implica el deure de la memòria” discografia bárbara tinoco: desalinhados, 2o21 ep bárbara, 2o21 bichinho, 2o23 o marta és guilherme marta, de porto, fa pop electrònic amb arrels primer tema publicat en 2o21, àlbums: ó mo​ç​a! é folclore, 2o22 casta brava, 2o24 - o marta - snoopy · casta brava, 2o24 ana lua caiano cantant, compositora, compositora, productora i artista la seua és una banda d'una sola dona, combina música popular portuguesa amb electrònica i hip-hop, mitjançant l'ús d'instruments com el micròfon, el teclat, l'estació de bucles, el bombo i altres instruments; amb diferents dispositius, crea diverses capes de veu, percussió i melodies superposades són pocs els artistes que arriben a l'esfera pública amb un so tan definit en un període de temps tan curt el so de l'ana està format per ritmes que beuen de la tradició popular, però amb una producció contundent, melodies forts envoltades de sintetitzadors industrials i lletres poètiques plenes d'actualitat i mordacitat, discografia ana lua caiano: cheguei tarde a ontem, ep 2o22 se dançar é só depois, ep 2o23 vou ficar neste quadrado, 2o24 - ana lua caiano - o bicho anda por aí · vou ficar neste quadrado, 2o24 l'any 2o2o patrícia relvas i roberto afonso, un duet de músics que formen lavoisier, pujaren a les muntanyes de minho per fer una residència al campo do gerês treballaren amb les cantadeiras locals: ana fonseca, ana pires, carmelita pires, conceição pires ribeiro, dores carvalhal, evelyne mussons, eduarda silva, joana barroso i les veus masculines d'isaque dias, joão barroso i miguel silva gravaren diverses polifonies à capela que ara inclouen al lado a del seu disc polifonias singulares, publicat a final de l'any passat, i al lado b els mateixos temes amb l'addició de ritmes electrònics - lavoisier i cantadeiras do campo do gerês - fui escrever b · polifonias singulars, 2o23 la sara correia ha gravat el seu tercer disc encara més fado, amb 13 cançons, algunes basades en el cànon tradicional –com ara “liberdade”, que es basa en fado cravo d'alfredo marceneiro, “no fim mentir por nós é amar”, combinació de fados proença i tamanquinhas, i també de “tu não me diz”, del gran santos moreira–, d'altres que reinventen aquesta tradició en l'actualitat a través de melodies escrites per mila dores, joana espadinha, pedro abrunhosa, nuno figueiredo, carminho -esqueceste-te de nós- o tiago bettencourt, a més de diogo clemente el seu productor habitual amb el so clar i original de la guitarra portuguesa d'ângelo freire, i les aparicions ocasionals al baix de frederico gato i a la guitarra acústica de tiago bettencourt - sara correia - esqueceste-te de nós · liberdade, 2o23 cristina branco ara està presentant en directe el seu disc de 2oo7, abril, dedicat per complet al repertori de zeca afonso, però sentim l'àlbum més recent, mãe, -mare- 18è disc de cristina en 27 anys de carrera, que es mou en la solemnitat que envolta el fado, en la màgia que trobes quan et submergeixes en la música però també en l'emoció que tradueixen les paraules, les respiracions, els silencis... a l'hora d'escollir els poemes cristina buscà la densitat poètica que ha de portar el fado, tant si es tractava de figures ineludibles com fernando pessoa o david mourão-ferreira o dels crits femenins d'aldina duarte “fado de uma mulher feliz alone”, manuela de freitas “essa tristeza”, natália correia “rio de nuvens” o tres de teresinha landeiro, “folha em branco”, “liberdade” i “passos certos” el piano de luís figueiredo és tan subtil com emblemàtic, el contrabaix de bernardo moreira abraça i suporta, la guitarra portuguesa de bernardo couto posa la pell de gallina amb la mateixa tranquil·litat que marca cada moment de passió i la veu de cristina branco, clara, pura i capaç de traduir perfectament cada corba de la vida que ha d'estar present quan cantes fado de debò - cristina branco - liberdade · mâe, 2o23 mosaico és el vuité disc de pedro jóia un dels guitarristes i compositors portuguesos més prestigiosos de les últimes dècades que debutà l'any 1996 amb el disc “guadiano”, seguit de “sueste” el 1999 el 2oo1 va publicar “variações sobre carlos paredes”, un homenatge a l'obra d'un dels seus màxims referents. “jacarandá” apareix dos anys més tard, amb convidats com ney matogrosso, daniela mercury, elba ramalho o zeca baleiro, entre d'altres. l'any 2oo8 va rebre el premi carlos paredes pel seu disc “à espera de armandinho” l'any 2o17, com a pedro jóia trio, amb norton daiello al baix i joão frade a l'acordió, va editar "vendaval" i el 2o2o va gravar i editar en solitari el disc "zeca", pel qual va rebre de nou el premi carlos paredes jóia sempre ha col·laborat amb noms destacats de la música internacional. al brasil, on va viure del 2oo3 al 2oo7, va tocar i gravar amb grans figures de l'mpb com simone, gilberto gil o ney matogrosso, amb qui va fer dues extenses gires. a portugal va acompanyar grans noms del fado com ricardo ribeiro, ana sofia varela o raquel tavares, explorant noves aproximacions al fado tradicional. entre el 2o13 i el 2o19 va formar part de les gires de la cantant de fado mariza i des del 2o1o forma part de la històrica banda resistência - pedro joia - ícaro · mosaico, 2o24 aldina duarte actua per primera vegada en nom propi al coliseu dos recreios hui 17 d'abril presenta el nou disc metade-metade, escrit per capicua l'espectacle preparat és una invitació a celebrar amb força allò que ens fa avançar: la vida en llibertat, la connexió amb la natura, l'amor que salva, la força de la poesia, la lluita contra la pobresa i el coratge de creure en la igualtat. l'acompanyaran ana isabel dias, a l'arpa, bernardo romão, a la guitarra portuguesa i rogério ferreira, a la guitarra per palesar l'encanteri, la bellesa i el consol que té el fado discografia aldina duarte: apenas o amor, 2oo4 crúa, 2oo6 mulheres ao espelho, 2oo8 contos de fados, 2o11 romance(s) 2o15 quando se ama loucamente, 2o17 roubados, 2o19 tudo recomeça, 2o22 metade-metade, 2o24 - aldina duarte - duas mãos · metade-metade, 2o24 teresinha landeiro (azeitâo, sétubal, 1996) s'assumeix com un nom important entre les fadistes més joves canta des dels 12 anys i des dels 16 a la casa de fado mesa de frades (alfama) va ser el punt de partida per a la seua carrera el 2o18 va publicar el seu primer disc namoro amb només 22 anys el 2o21 el disc agora és autora d'algunes cançons al seu més recent àlbum para dançar e parar chorar i també compta amb convidats d'escriptura i composició com maro, mário laginha, beatriz pessoa, francisco guimarães (o pedido), milhanas, jorge cruz i rita dias - teresinha landeiro - o pedido · para dançar e para chorar, 2o24 el nou àlbum de la lina, fado camões, destaca la seva expressiva i exquisida veu de fado mentre ens porta a una immersió en la poesia clàssica de luís vaz de camões. després de l'èxit àlbum del 2o2o lina_raül refree amb el productor català raül refree ara col·labora amb el guitarrista i productor justin adams que treballà amb robert plant o rachid taha, ja sentirem ‘o que temo e o que desejo’ amb l'asturià rodrigo cuevas els músics del disc són pedro viana a la guitarra portuguesa; john bagott al piano/teclats (conegut per massive attack i portishead); i ianina khmelik al violí lina cardoso rodrigues nasqué en alemanya el 1984, va passar la seua infantesa a trás-os-montes on sa mare i son pare treballaven al camp sempre cantant i eren pastors va anar a estudiar a porto als 1o anys, portant-hi l'amor per les cançons i va ser solista del cor del círculo portuense de ópera la primera vegada que va tenir el coratge de cantar en públic només coneixia ben tres fados a lisboa encara canta habitualment al clube de fado el 2oo5 fa de amàlia rodrigues jove al musical amàlia de filipe la feria va gravar dos discos amb el nom de carolina, imposat per la indústria musical carolina, 2o14 encantado, 2o17 el seu veritable nom torna amb la publicació del disc amb raül refree, on les textures i els sons de la música electrònica són el focus central, vestint els grans fados clàssics d'amália ara luís de camões és el protagonista, una idea que va sorgir fa temps i que semblava inconcebible. tanmateix, amb tossuderia i amb el suport i l'assistència crucials d'amélia muge acaba de néixer el disc lina_raül refree, 2o2o fado camões, 2o24 - lina - in labirinto · fado camôes, 2o24 mariana pereira aka boanoite instrumental només ha publicat dues cançons quando chove em lisboa una cançó és una barreja entre el fado caminho - lágrimas do céu i una mostra afrobeat/kizomba de la cançó de dj telio não atendo, el tema principal de la cançó són les cheias les inundacions de 2o22 que van passar a lisboa i contornà - boanoite instrumental - quando chove em lisboa · 2o24 filipe sambado (lisboa, 1985) crea, compon, escriu i produeix música intrínsecament portuguesa. va passar la seva infantesa i adolescència a elvas, vila nova de santo andré i lagos. va tornar a lisboa per estudiar teatre, dramatúrgia, cinema i so filipe fa cançons immediates que ens fan cantar i reflexionar sobre el món que ens envolta i afecta partint d'una matriu pop consolida un univers sonor que alhora estableix complicitats amb la música portuguesa i es deixa contaminar pel krautrock, el lo-fi o l'hiperpop interpel·la la nostra memòria i la projecta en un exercici de reconfiguració identitària dins d'un univers no binari, discografia: isto é coisa para não voltar a acontecer, ep 2o12 1, 2, 3, 4, ep 2o12 ups​.​.​. fiz isto outra vez, ep 2o14 vida salgada, 2o16 filipe sambado & os acompanhantes de luxo, 2o18 revezo, 2o2o três anos de escorpiâo em touro, 2o23 - filipe sambado - serralha, serralhinha · três anos de escorpiâo em touro, 2o23 a cantadeira és el projecte en solitari de joana negrão que té una trajectòria musical vinculada a la música de tradició oral portuguesa, en bandes com a dazkarieh i actualment seiva és una “one woman band”, és a dir que actua sola a l'escenari acompanyada per la seua veu, fent loops vocals, i tocant l'adufe, pandero, bombo i gaita portuguesa amb tot aixà construeix capes de so superposades que serveixen de base per a melodies d'inspiració tradicional, a més d'invocar paisatges sonors de la memòria col·lectiva portuguesa bastits dins del cançoner portuguès, o d'un nou repertori sempre basat en les arrels, i en les veus de les que ens van bressolar, ens acolliren, criaren i deixaren el seu llegat femení fort i emotiu - a cantadeira - senhora das flores · 2o24 retimbrar són afonso passos - adufe, triangles, canya; andré nunes - adufe, canya; andrés ‘pancho’ tarabbia - bucket, udu; antónio serginho - adufe, snare drum, bass drum, cymbals, zaclitrac, keyboard; beatriz rola - violí, viola, veu; daniela leite castro - flauta; jorge loura - guitarra; miguel ramos - baix; quico serrano - piano; sara yasmine - veu voa pé, 2o16 levantar do châo, 2o22 pel dia de la dona, enguany, publicarem una col·laboració amb suspiro un cor de divuit dones dirigit per laura rui: ana vital, ana clara, carolina vilela, eva campos, giovanna magalhães, joana pinho, joana veiros, lara santiago, leonor almeida, leonor matos, luana sousa, margarida andrade, margarida gama, mariana rey, marta gândara, naoli rodriguez, salomé tavares - retimbrar amb suspiro - do mesmo cordão · 2o24 ------------------------ bárbara tinoco - a madrugada que eu esperava lletra: oiço na rua revolução soldados de espingarda e cravo na mão oiço na rua liberdade morte há ditadura na flor idade mas não sagram as ruas da nossa cidade nem se ouve um canhão a renascer das cinzas eles estão, um pé depois do outro a bater no chão, 25 de abril de 74, morte à censura, viva a liberdade, que a noite foi escura e estamos cansados, deste plantão quando a esmola é grande, o pobre desconfia não acaba a primavera, por morrer uma andorinha não quer ser lobo, não lhe vista a pele um pássaro a voar mais vale não quer ser lobo, não lhe vista a pele um pássaro a voar mais vale esta é a madrugada que eu esperava sim, esta é a madrugada que eu esperava esta é a madrugada que eu esperava sim, esta é a madrugada que eu esperava saem pra rua em manifestação o povo é a voz da nação, viva a democracia, as eleições livres viva o fim da guerra, os finais felizes viva o amor que beija as cicatrizes, é o fim da servidão viva a mulher e a igualdade viva o futuro que o povo é que sabe o lápis azul já não pinta a verdade começa a revolução a noite é boa conselheira, mas nasceu torto tarde ou nunca se endireita o que arde cura o que aperta segura, mas não há fome que não dê fartura até as rãs mordiam, se tivessem dentes gato escaldado não tem medo pra sempre até as rãs mordiam, se tivessem dentes gato escaldado não tem medo pra sempre esta é a madrugada que eu esperava sim, esta é a madrugada que eu esperava esta é a madrugada que eu esperava sim, esta é a madrugada que eu esperava uma desgraça nunca vem só mas quem ri por último, ri melhor 48 voltas ao sol morre pela boca o peixe preso no anzol e mais vale só que mal acompanhado mente vazia oficina do diabo não há mal que sempre dure, nem bem que não se acabe mas quem planta ventos colhe sempre tempestades e fascismo nunca mais --------------------- fonts: https://www.rimasebatidas.pt/ https://madeinportugalmusica.pt/ https://www.locomotivaazul.pt/ https://www.publico.pt/culturaipsilon/musica https://worldmusiccentral.org/ https://www.museudofado.pt/fado/personalidades https://comunidadeculturaearte.com/category/artigos/musica/ https://50anos25abril.pt/ https://www.portuguesemusic.info/ https://www.jazz-jazz.com